El setembre és l’altre gener. Torna l’horari, torna l’escola i torna la llista de coses que anàvem a fer. El gimnàs sol ser en aquesta llista, i la primera setmana s’omple de gent amb moltes ganes i poc pla.

D’aquesta gent, una part haurà marxat a l’octubre. No per falta de voluntat: per com van plantejar la tornada.

L’error de la primera setmana

És gairebé sempre el mateix: tornar amb la intensitat del dia que ho vas deixar. Cinc dies seguits, una hora i mitja, els pesos del juny. El cos aguanta tres dies, al quart apareixen les agulletes serioses o una molèstia a l’esquena, i a la segona setmana ja hi ha una excusa raonable per no baixar.

Tornar bé és avorrit: menys pes, menys sèries, més tècnica. Però és el que fa que al novembre encara hi vagis.

Un pla de tres setmanes que sí que funciona

Setmana 1 — reaparèixer. Dues sessions. Curtes, de quaranta minuts, amb la meitat del pes que feies servir. L’objectiu no és entrenar, és tornar a trepitjar el lloc.

Setmana 2 — agafar el ritme. Tres sessions. Puges una mica el pes, afegeixes una sèrie. Si acabes podent fer-ne més, perfecte: és exactament el que busquem.

Setmana 3 — ja hi ets. Tres o quatre sessions amb les teves càrregues de sempre. Si has respectat les dues primeres setmanes, aquí el cos ja respon.

Tria un horari, no una intenció

«Hi aniré tres cops per setmana» no és un pla. «Hi vaig dilluns, dimecres i divendres a les set» sí que ho és. La diferència entre qui continua al novembre i qui no acostuma a ser aquí: haver decidit els dies i l’hora abans de començar, i haver-los bloquejat com es bloqueja qualsevol altra cita.

I sés realista amb el nombre. Tres dies sostinguts nou mesos valen infinitament més que cinc dies sostinguts tres setmanes.

Si fa molt que no entrenes

Si l’última vegada va ser fa anys, no comencis només mirant vídeos. Les dues primeres sessions amb algú que et corregeixi la tècnica t’estalvien mesos de fer malament un exercici bàsic. A la sala sempre hi ha un monitor, i hi és justament per això: pregunta-li.

I un avantatge del setembre que ningú aprofita

Les dues primeres setmanes hi ha més gent de l’habitual, sí. Però a Orión no parlem d’un macrogimnàs: som un club de barri, al centre de Tarragona, amb la sala dimensionada perquè puguis entrenar sense fer cua per una màquina. A l’octubre, quan en altres llocs encara costa trobar lloc, aquí ja s’entrena tranquil.

Si vols donar una empenta a la tornada, fes un cop d’ull als nostres programes o a les màquines de la sala. I si ho tens clar, l’alta es fa online en cinc minuts.

×