Arriba l’agost, tanques la maleta i apareix el mateix pensament de cada estiu: dues o tres setmanes sense trepitjar el gimnàs i adeu a tot el que portes mig any construïnt.

La bona notícia és que aquesta sensació té poc a veure amb el que passa de debò al cos.

El que no perds

La força és sorprenentment tossuda. En dues setmanes sense entrenar, una persona que fa mesos que entrena amb regularitat no perd massa muscular apreciable. El que baixa és l’activació nerviosa, és a dir, la coordinació amb què el teu sistema nerviós recluta el múscul que ja tens.

Per això en tornar notes que aixeques menys i et costa més: no és que el múscul se n’hagi anat, és que està desentrenat en el gest. I això es recupera en una o dues setmanes, no en mesos.

El que sí que es nota

El fons cardiovascular. És el primer que baixa i el primer que torna. Dues setmanes es noten a la primera classe de cycling, i a la tercera sessió ja gairebé no.

La rutina. Aquest és el veritable risc de l’estiu, i no té res a veure amb la fisiologia. Dues setmanes sense entrenar no et treuen la forma; dues setmanes que es converteixen en dos mesos, sí. El que costa recuperar no és el múscul, és l’hàbit de baixar al club tres cops per setmana.

I una cosa que gairebé ningú explica: descansar també entrena

Si fa des del setembre que no pares, l’aturada d’agost no és una interrupció del progrés: és part del progrés. Les articulacions agraeixen el respir, les molèsties petites que anaves arrossegant es calmen i tornes amb més ganes, que no és cap detall menor.

Qui entrena dotze mesos seguits sense abaixar mai el peu no sol acabar més fort. Sol acabar lesionat o avorrit.

Si vols fer alguna cosa, amb això n’hi ha prou

No cal buscar un gimnàs al poble ni endur-se gomes a la maleta. Amb mantenir el cos en moviment ja n’hi ha prou:

  • Caminar o nedar la majoria dels dies, sense cronòmetre.
  • Dues sessions curtes de quinze minuts amb el teu propi pes: esquats, flexions, planxa i poca cosa més.
  • Pujar escales en comptes d’agafar l’ascensor, que de vacances és gratis i no costa res.

Això n’hi ha prou per arribar al setembre sense la sensació de començar de zero.

La tornada

L’error clàssic és tornar el primer dia amb la càrrega del juliol per demostrar-se alguna cosa. Abaixa els pesos un 20 % la primera setmana, fes sèries una mica més curtes i deixa que el cos se’n recordi. En dues setmanes ets on eres, i sense fer-te mal.

Nosaltres obrim tot l’agost. Si et quedes a Tarragona, la piscina i la zona d’spa són probablement el millor pla de la ciutat a les tres de la tarda, i la sala està molt més tranquil·la que al febrer. I si marxes, marxa sense culpa: el múscul t’espera.

×